Des de 2015
Itineraris dels Espais de Memòria Democràtica
12 punts que recorren els espais més significatius de la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista.
Un llibre obert per la ciutat
Aquest itinerari cultural tracta de posar en relleu els principals aspectes polítics, socials i culturals d’aquestes etapes històriques a la Ciutat, com ara alguns dels esdeveniments més rellevants ocorreguts en aquells anys i la localització d’elements singulars:seus sindicals i polítiques, instal·lacions educatives i culturals, hospitals militars i centres sanitaris, residències d’acollida de refugiats, fàbriques i indústria de guerra, centres de detenció i altres espais de repressió i els diversos refugis antiaeris construïts durant el conflicte bèl·lic.
Panells amb codis QR
- 12 panells
- 3 períodes
- Infinites històries
L’itinerari consta de 12 panells o punts informatius distribuïts pel nucli urbà d’Ontinyent, tot formant una ruta circular, amb inici a l’encreuament carrer Magdalena-Monges Carmelites i amb final a la plaça Major. No obstant això, cada panell es pot llegir i interpretar de manera independent.
1
Pels voltants del Regall
Aquest primer punt ens introdueix en un dels espais més simbòlics de la transformació social i política d’Ontinyent durant la Guerra Civil. Al voltant del carrer del Regall trobem edificis com l’església de Santa Maria, el campanar de la Vila o el convent de les Carmelites, que van patir els efectes de l’anticlericalisme durant els primers dies del conflicte: incendis, saquejos i destrucció. Alguns d’aquests espais van ser reutilitzats amb noves funcions, com tallers de producció o per a usos militars.
D’altra banda, altres llocs com els antics jutjats o la casa Delgado de Molina es convertiren en centres de detenció i control polític durant la guerra. A l’acabament de la guerra, alguns d’aquests espais també serien escenari de la repressió franquista. El recorregut inclou igualment el refugi antiaeri del Regall, testimoni de les mesures de protecció davant els bombardejos.
2
L'avinguda de la Revolució
L’actual avinguda del Comte de Torrefiel es convertí durant els anys trenta en un eix clau de la ciutat. Amb la revolució de 1936, passà a anomenar-se avinguda de la Revolució, reflectint el canvi polític i social del moment en un espai urbà que es transformava al ritme dels esdeveniments històrics.
En aquest punt trobem espais com el grup escolar Joaquín Costa, exemple de l’aposta republicana per una educació pública i moderna, o el Centre Parroquial de Santa Maria, que va passar de ser un espai catòlic i tradicionalista a un centre vinculat al moviment obrer i cultural. També hi destaca l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, relacionada amb els preparatius del colp d’estat, mostrant com un mateix entorn concentrava visions ideològiques molt diferents.
3
Les colònies escolars / Indústries d'armament
Durant la Guerra Civil, Ontinyent es va convertir en un lloc d’acollida per a xiquets i xiquetes refugiats a través de colònies escolars situades en finques com Santa Bàrbara, l’Alba, la Maiansa, Morera o Sant Vicent, on els infants podien viure allunyats del front. En aquest context d’auxili social, també destaca el paper de l’antic balneari La Salut, un espai emblemàtic que va ser transformat per a acollir el Col·legi Nacional de Cecs durant el conflicte.
Al mateix temps, la ciutat es va integrar plenament en l’esforç industrial de guerra amb naus com La Vienesa, La Porquera o La Botifarrera, destinades a la producció d’armament. Tanmateix, amb la victòria franquista, aquests espais de producció es convertiren en centres de detenció, un cicle que culmina al cementeri municipal com a lloc de memòria final, on es recullen les referències a la repressió, la deportació i els memorials actuals.
4
Dos de Maig/El Poble Nou, Barri Llaurador
Un altre punt que mostra com Ontinyent es va adaptar a les necessitats de la guerra és el xalet de les Boles, que es va transformar en hospital de sang per a atendre els ferits. En aquesta mateixa xarxa d’auxili, espais com el magatzem de l’Almaig van jugar un paper logístic fonamental, servint com a centres de subministrament d’aliments i medicaments per a la població i els refugiats.
D’altra banda, la seguretat industrial va quedar palesa en la construcció de refugis com el de la fàbrica de J. R. Ferrero Ferri, dissenyats específicament per a protegir els treballadors dels atacs aeris. El recorregut conclou al barri del Poble Nou i el carrer de Sant Antoni, un espai de profunda tradició agrícola i obrera on van nàixer els sindicats i organitzacions camperoles que van tindre un paper protagonista durant la República i la revolució.
5
Espais de cultura i de política popular
La plaça de Sant Domingo era un dels principals centres de vida social d’Ontinyent, on espais com el Teatre Echegaray o el Cinema Onteniense acollien espectacles, però també mítings i actes polítics de gran rellevància. Durant la guerra, edificis emblemàtics com la Casa Sanz o l’antic edifici de La Previsora es transformaren en les seus de diversos sindicats i partits, centralitzant l’activitat organitzativa de la ciutat.
D’altra banda, elements com la tómbola del Socors Roig Internacional o Ràdio Ontinyent mostren la importància cabdal que van tindre la solidaritat i la comunicació en temps de conflicte. Per a completar aquest punt de memòria, el refugi antiaeri número 2, situat precisament sota la plaça, roman com un recordatori constant de la necessitat de protegir la població civil davant els atacs aeris.
7
Escenari d'un temps
La plaça de la Concepció era un important centre urbà que reflecteix fidelment els canvis polítics del moment. Durant la República va adoptar el nom de Manuel Azaña, simbolitzant els valors del nou règim, mentre que amb l’arribada del franquisme es va transformar radicalment per a convertir-se en un escenari clau per als actes de celebració i propaganda de la dictadura.
Al seu voltant trobàvem espais de diversa índole que mostraven la vitalitat de la ciutat, com la fàbrica La Paduana, la biblioteca popular de la Glorieta o les instal·lacions del parc automobilístic del Cos de Carabiners. El refugi antiaeri número 4 completa aquest conjunt patrimonial, sent un testimoni silenciós de la preparació i la resistència de la ciutat davant l’amenaça dels bombardejos.
8
L'hospital Militar Internacional
Aquest punt està centrat en el conjunt del col·legi de la Concepció i el convent franciscà, que durant la guerra es transformaren en un gran hospital militar de referència. Amb capacitat per a atendre centenars de ferits, aquest complex va comptar amb la col·laboració de personal sanitari internacional, destacant l’emblemàtica tasca de les conegudes com a “mamàs belgues”, que van oferir assistència humanitària clau en el conflicte.
Durant els últims mesos de la guerra, l’hospital també va ser escenari de l’activitat de quintacolumnistes partidaris del bàndol sublevat, i amb el canvi de règim, es convertí en un hospital de presoners. El recorregut per aquest espai inclou també l’antic taller de reparació d’ambulàncies, una peça fonamental que completava el funcionament logístic d’aquest gran complex sanitari.
9
El nom del Músic
Aquest punt combina patrimoni cultural i memòria històrica en un entorn urbà de gran rellevància. El carrer de Gomis, dedicat al compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis, conviu amb espais com les esglésies de Sant Francesc i Sant Carles, edificis que van ser destruïts parcialment durant els primers dies del conflicte i posteriorment reutilitzats com a centres de detenció o seus de col·lectivitats obreres.
Així mateix, el recorregut inclou el Patronat de la Joventut Obrera, un edifici vinculat històricament al món catòlic que va ser confiscat durant la guerra, juntament amb el refugi antiaeri número 7. Tot aquest conjunt reflecteix la complexa diversitat ideològica durant els anys de la República i els dràstics canvis d’ús que van patir els espais urbans durant el conflicte.
10
Els vells carrers del Raval / El carrer Llibertari
Els carrers de Maians, Tomàs Valls i Arquebisbe Segrià concentraven una intensa activitat social i política durant els anys trenta. Amb l’esclat de la guerra, molts d’aquests edificis foren confiscats i convertits en seus de sindicats i partits polítics, un procés de transformació que es fa evident en espais com l’església de Sant Miquel, el Centre d’Estudis Socials o diverses finques particulars com la Casa dels Puig o la Casa Miquel.
Al carrer Llibertària, edificis com la casa dels Barons de Santa Bàrbara, el Cercle Industrial Agrícola, la casa dels Comtes de Niuelant o la Casa Maians reflecteixen la gran importància i el pes del moviment anarquista durant els anys del conflicte. A més d’aquesta funció política i organitzativa, aquests espais també van destacar pel seu paper humanitari en la tasca d’acollida de les nombroses persones refugiades que arribaven a la ciutat.
11
Entre la Fàbrica i el Mercat
La plaça de Baix i el seu entorn van constituir durant els anys trenta un espai fonamental per a l’activitat comercial i industrial d’Ontinyent. Amb l’esclat de la Guerra Civil, centres de producció emblemàtics com les fàbriques de Tortosa i Delgado van ser col·lectivitzades i reorientades totalment per a donar servei a l’esforç bèl·lic i la producció per a l’exèrcit.
Aquesta transformació industrial va anar acompanyada de mesures de seguretat dràstiques, motiu pel qual aquest punt inclou diversos refugis antiaeris, tant d’ús públic com de caràcter privat vinculats a les mateixes fàbriques. Aquests espais subterranis són un testimoni directe de la importància estratègica d’aquesta zona i de la necessitat de protegir la vida quotidiana de la població davant l’amenaça constant dels atacs aeris.
12
La Plaça de la República
La plaça Major constitueix el centre històric i polític d’Ontinyent per excel·lència. Al llarg del segle XX, aquest espai emblemàtic ha anat canviant de nom en funció del règim polític imperant, reflectint fidelment els diferents moments històrics i les transformacions ideològiques que han marcat el pols de la ciutat.
Durant els anys de la guerra, la plaça va destacar com un espai d’acollida per a xiquets i xiquetes refugiats, però amb l’arribada de la dictadura es convertí en un escenari de repressió i control, amb la celebració de judicis al vell ajuntament i els usos polítics del palau dels Comtes de Torrefiel. El recorregut conclou amb el memorial de les germanes Valls Espí i la visita a diversos refugis antiaeris, tancant el trajecte amb una mirada necessària a la memòria i al record de les víctimes.
Punt 1. Pels voltants del Regall
Aquest primer punt ens introdueix en un dels espais més simbòlics de la transformació social i política d’Ontinyent durant la Guerra Civil. Al voltant del carrer del Regall trobem edificis com l’església de Santa Maria, el campanar de la Vila o el convent de les Carmelites, que van patir els efectes de l’anticlericalisme durant els primers dies del conflicte: incendis, saquejos i destrucció. Alguns d’aquests espais van ser reutilitzats amb noves funcions, com tallers de producció o per a usos militars.
D’altra banda, altres llocs com els antics jutjats o la casa Delgado de Molina es convertiren en centres de detenció i control polític durant la guerra. A l’acabament de la guerra, alguns d’aquests espais també serien escenari de la repressió franquista. El recorregut inclou igualment el refugi antiaeri del Regall, testimoni de les mesures de protecció davant els bombardejos.
Punt 2. L’avinguda de la Revolució
L’actual avinguda del Comte de Torrefiel es convertí durant els anys trenta en un eix clau de la ciutat. Amb la revolució de 1936, passà a anomenar-se avinguda de la Revolució, reflectint el canvi polític i social del moment en un espai urbà que es transformava al ritme dels esdeveniments històrics.
En aquest punt trobem espais com el grup escolar Joaquín Costa, exemple de l’aposta republicana per una educació pública i moderna, o el Centre Parroquial de Santa Maria, que va passar de ser un espai catòlic i tradicionalista a un centre vinculat al moviment obrer i cultural. També hi destaca l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, relacionada amb els preparatius del colp d’estat, mostrant com un mateix entorn concentrava visions ideològiques molt diferents.
Punt 3. Colònies escolars, indústria de guerra i espais de repressió
Durant la Guerra Civil, Ontinyent es va convertir en un lloc d’acollida per a xiquets i xiquetes refugiats a través de colònies escolars situades en finques com Santa Bàrbara, l’Alba, la Maiansa, Morera o Sant Vicent, on els infants podien viure allunyats del front. En aquest context d’auxili social, també destaca el paper de l’antic balneari La Salut, un espai emblemàtic que va ser transformat per a acollir el Col·legi Nacional de Cecs durant el conflicte.
Al mateix temps, la ciutat es va integrar plenament en l’esforç industrial de guerra amb naus com La Vienesa, La Porquera o La Botifarrera, destinades a la producció d’armament. Tanmateix, amb la victòria franquista, aquests espais de producció es convertiren en centres de detenció, un cicle que culmina al cementeri municipal com a lloc de memòria final, on es recullen les referències a la repressió, la deportació i els memorials actuals.
Punt 4. El Poble Nou, barri llaurador
Un altre punt que mostra com Ontinyent es va adaptar a les necessitats de la guerra és el xalet de les Boles, que es va transformar en hospital de sang per a atendre els ferits. En aquesta mateixa xarxa d’auxili, espais com el magatzem de l’Almaig van jugar un paper logístic fonamental, servint com a centres de subministrament d’aliments i medicaments per a la població i els refugiats.
D’altra banda, la seguretat industrial va quedar palesa en la construcció de refugis com el de la fàbrica de J. R. Ferrero Ferri, dissenyats específicament per a protegir els treballadors dels atacs aeris. El recorregut conclou al barri del Poble Nou i el carrer de Sant Antoni, un espai de profunda tradició agrícola i obrera on van nàixer els sindicats i organitzacions camperoles que van tindre un paper protagonista durant la República i la revolució.
Punt 5. Espais de cultura i política popular
La plaça de Sant Domingo era un dels principals centres de vida social d’Ontinyent, on espais com el Teatre Echegaray o el Cinema Onteniense acollien espectacles, però també mítings i actes polítics de gran rellevància. Durant la guerra, edificis emblemàtics com la Casa Sanz o l’antic edifici de La Previsora es transformaren en les seus de diversos sindicats i partits, centralitzant l’activitat organitzativa de la ciutat.
D’altra banda, elements com la tómbola del Socors Roig Internacional o Ràdio Ontinyent mostren la importància cabdal que van tindre la solidaritat i la comunicació en temps de conflicte. Per a completar aquest punt de memòria, el refugi antiaeri número 2, situat precisament sota la plaça, roman com un recordatori constant de la necessitat de protegir la població civil davant els atacs aeris.
Punt 7. Escenari d’un temps
La plaça de la Concepció era un important centre urbà que reflecteix fidelment els canvis polítics del moment. Durant la República va adoptar el nom de Manuel Azaña, simbolitzant els valors del nou règim, mentre que amb l’arribada del franquisme es va transformar radicalment per a convertir-se en un escenari clau per als actes de celebració i propaganda de la dictadura.
Al seu voltant trobàvem espais de diversa índole que mostraven la vitalitat de la ciutat, com la fàbrica La Paduana, la biblioteca popular de la Glorieta o les instal·lacions del parc automobilístic del Cos de Carabiners. El refugi antiaeri número 4 completa aquest conjunt patrimonial, sent un testimoni silenciós de la preparació i la resistència de la ciutat davant l’amenaça dels bombardejos.
Punt 8. Hospital Militar Internacional
Aquest punt està centrat en el conjunt del col·legi de la Concepció i el convent franciscà, que durant la guerra es transformaren en un gran hospital militar de referència. Amb capacitat per a atendre centenars de ferits, aquest complex va comptar amb la col·laboració de personal sanitari internacional, destacant l’emblemàtica tasca de les conegudes com a “mamàs belgues”, que van oferir assistència humanitària clau en el conflicte.
Durant els últims mesos de la guerra, l’hospital també va ser escenari de l’activitat de quintacolumnistes partidaris del bàndol sublevat, i amb el canvi de règim, es convertí en un hospital de presoners. El recorregut per aquest espai inclou també l’antic taller de reparació d’ambulàncies, una peça fonamental que completava el funcionament logístic d’aquest gran complex sanitari.
Punt 9. El nom del músic
Aquest punt combina patrimoni cultural i memòria històrica en un entorn urbà de gran rellevància. El carrer de Gomis, dedicat al compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis, conviu amb espais com les esglésies de Sant Francesc i Sant Carles, edificis que van ser destruïts parcialment durant els primers dies del conflicte i posteriorment reutilitzats com a centres de detenció o seus de col·lectivitats obreres.
Així mateix, el recorregut inclou el Patronat de la Joventut Obrera, un edifici vinculat històricament al món catòlic que va ser confiscat durant la guerra, juntament amb el refugi antiaeri número 7. Tot aquest conjunt reflecteix la complexa diversitat ideològica durant els anys de la República i els dràstics canvis d’ús que van patir els espais urbans durant el conflicte.
Punt 10. El Raval i el carrer Llibertària
Els carrers de Maians, Tomàs Valls i Arquebisbe Segrià concentraven una intensa activitat social i política durant els anys trenta. Amb l’esclat de la guerra, molts d’aquests edificis foren confiscats i convertits en seus de sindicats i partits polítics, un procés de transformació que es fa evident en espais com l’església de Sant Miquel, el Centre d’Estudis Socials o diverses finques particulars com la Casa dels Puig o la Casa Miquel.
Al carrer Llibertària, edificis com la casa dels Barons de Santa Bàrbara, el Cercle Industrial Agrícola, la casa dels Comtes de Niuelant o la Casa Maians reflecteixen la gran importància i el pes del moviment anarquista durant els anys del conflicte. A més d’aquesta funció política i organitzativa, aquests espais també van destacar pel seu paper humanitari en la tasca d’acollida de les nombroses persones refugiades que arribaven a la ciutat.
Punt 11. Entre la fàbrica i el mercat
La plaça de Baix i el seu entorn van constituir durant els anys trenta un espai fonamental per a l’activitat comercial i industrial d’Ontinyent. Amb l’esclat de la Guerra Civil, centres de producció emblemàtics com les fàbriques de Tortosa i Delgado van ser col·lectivitzades i reorientades totalment per a donar servei a l’esforç bèl·lic i la producció per a l’exèrcit.
Aquesta transformació industrial va anar acompanyada de mesures de seguretat dràstiques, motiu pel qual aquest punt inclou diversos refugis antiaeris, tant d’ús públic com de caràcter privat vinculats a les mateixes fàbriques. Aquests espais subterranis són un testimoni directe de la importància estratègica d’aquesta zona i de la necessitat de protegir la vida quotidiana de la població davant l’amenaça constant dels atacs aeris.
Punt 12. La plaça de la República
La plaça Major constitueix el centre històric i polític d’Ontinyent per excel·lència. Al llarg del segle XX, aquest espai emblemàtic ha anat canviant de nom en funció del règim polític imperant, reflectint fidelment els diferents moments històrics i les transformacions ideològiques que han marcat el pols de la ciutat.
Durant els anys de la guerra, la plaça va destacar com un espai d’acollida per a xiquets i xiquetes refugiats, però amb l’arribada de la dictadura es convertí en un escenari de repressió i control, amb la celebració de judicis al vell ajuntament i els usos polítics del palau dels Comtes de Torrefiel. El recorregut conclou amb el memorial de les germanes Valls Espí i la visita a diversos refugis antiaeris, tancant el trajecte amb una mirada necessària a la memòria i al record de les víctimes.
