24 de gener de 2023
El divendres 23 de gener es va procedir a col·locar les 9 pedres amb plaques commemoratives davant els llocs on van viure persones represaliades, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
Ontinyent va retre homenatge a les víctimes ontinyentines del nazisme a través del projecte “Stolpersteine”, la iniciativa liderada en l’àmbit mundial per l’artista alemany Gunter Denmig, que consisteix a col·locar en cada localitat pedres amb plaques metàl·liques commemoratives en les quals consten els noms dels veïns que foren víctimes (mortals o no) dels camps de concentració nazis.
Sayo Gandia, regidora que coordina l’àrea de la Memòria Democràtica a Ontinyent, explicava que “son 9 persones que van estar portades a diferents camps com Mauthausen o Austchwitz, persones a les quals retem un tribut visible a la via pública als llocs on van viure, i on queda constància també del seu exili, deportació, i en el seu cas assassinat o alliberament”. L’acte, que es va fer coincidir amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, va començarà a les 12:30 hores de divendres 27 de gener a la Plaça de l’Ajuntament, on es van col·locar 3 de les pedres, tot seguit la comitiva es va traslladar als punts on van viure la resta de persones represaliades.
Es dona la circumstància que una va ser la filla d’una d’una de les ‘mamàs belgues’ que estava a l’Hospital Militar Internacional, ubicat en l’actual col·legi de La Concepción. Per aquest motiu, la stolpersteiner que recorda la xiqueta nascuda a Ontinyent i assassinada quan tenia quatre anys, es va instal·la a les portes del col·legi”. En aquet acte es va comptar amb la col·laboració del professorat i de l’alumnat d’aquest centre educatiu, que va fer una performance en la qual es van llegir frases en valencià i alemany.
Les 9 víctimes ontinyentines del nazisme no seran oblidades gràcies al projecte “Stolpersteine”.
L’ajuntament commemorava el Dia Internacional de la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust col·locant plaques davant els llocs on van viure les persones represaliades, sumant-se al memorial obert més gran del món per recordar-les. Vicente Sais Micó, Rafael Torró Garrigós, Eusebio Pimentel, Gonzalo Ureña Donat, Vicente Gandía Reig, Francisco Santamaría Tortosa, Rafael Donat Vidal, José María Martí Belda i Madrich Berliner Luftig són els noms de les 9 víctimes ontinyentines del nazisme que no seran oblidades gràcies a la posada en marxa a la ciutat del projecte “Stolpersteine”, una iniciativa que va consistir en la col·locació de pedres amb plaques commemoratives als llocs on van viure les persones represaliades. Un projecte ideat per per l’artista alemany Gunter Denmig, que ha servit per crear el memorial obert més gran del món, al que ja s’han sumat 1800 ciutats europees, entre les quals també està Ontinyent.
L’acció, impulsada per l’Ajuntament a través de l’àrea de Memòria Democràtica que coordina Sayo Gandia, es va dur a terme coincidint amb el designat per l’ONU com a Dia Internacional de Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Un acte presidit per l’alcalde Jorge Rodríguez, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, i el diputat de cultura a la Diputació de València Xavier Rius. Tots tres van intervindre en un torn de parlaments al col·legi La Concepción, on es col·locava l’última de les pedres, després d’un recorregut durant el qual l’alumnat del col·legi La Concepción llegia textos en alemany i valencià que recordaven cada víctima, en alguns casos davant dels seus descendents, visiblement emocionats.
L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, recordava que la ciutat va ser una de les primeres a la Comunitat Valenciana a recordar els morts als camps de concentració, especialment al de Mathausen, amb una exposició i l’alçament d’un monòlit al cementeri que posteriorment va ser integrat al projecte “les pedres de la memòria” de la Generalitat Valenciana. “Ara, va explicar, fem altre pas sumant-nos a un projecte que compartim amb 1800 ciutats europees, per recordar persones que molt sovint l’única cosa que havien fet per ser represaliades va ser creure en la llibertat i defensar un règim democràtic”. També recordava el treball iniciat a la seua etapa com a president de la Diputació, per dur a terme les exhumacions a les foses comunes de persones represaliades durant la Guerra Civil, amb Rosa Pérez com a diputada de Memòria Històrica.
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica destacava Ontinyent com “un exemple en polítiques de memòria”, en una intervenció a la qual lamentava “que cap de les víctimes haja pogut estar present, després de massa anys de silenci forçós i oblit premeditat”. Pérez destacava la importància “de no tornar a oblidar aquestes persones, i continuar la seua lluita per a fer un món millor”.
